Estudi de personatges de còmic

Estudi de personatges de còmic

Còmic Punisher

Punisher

Les vinyetes d'aquest còmic són totes en format horitzontal però hi ha alguna en format vertical. El marc està bastant marcat entre vinyeta i vinyeta, hi ha una petita separació en cada una d'elles. La majoria de pàgines tenen entre 9-10 vinyetes.

La composició planxa d'aquest còmic es llegeix d'esquerra a dreta i d'adalt cap abaix.

Els personatges del còmic estan molt detallats, les expressions facials les intenten destacar molt, també cal dir que utilitzen molts colors i també intenten expressar d'una manera el to de veu del personatge mitjançant bafarades.

L'ús d'onomatopeies en aquest còmic també hi és bastant present, per interpretar certs sons que es duen a terme mentre ocurreix la història. Però en cap cas utilitza ideogràmes, en canvi si utilitza línies cinètiques per representar el moviment dels personatges.

Les trames en aquest còmic es fan servir per donar ombrejat, adquirir un color més fosc en els personatges, més ímpetut, perquè no quedi tan ''soso'' sense sentiment.

Els colors són forts hi ha una barreja entre colors clars i foscos però hi predominen els foscos especialment el negre. El còmic està fet digital.

L'argument principal d'aquest còmic és que hi ha un antiheroi se li diu així perquè ell en veritat és un heroi però va pel seu compte, es salta la llei i mata tot tipus de persones sense remordiments si causen danys a la ciutat o a altres persones. I ell es dedica a combatir-los mentre que ell també és buscat per la policía.

Els personatges típica bàsicament són, una víctima a la qual té que rescatar o ajudar, un grup de dolents que volen matar, acabar amb algú o simplement fer mal, ell, Punisher per combatre'ls i acabar amb el mal. La trama del còmic té un disseny clàssic un arquitrama, tracta d'un protagonista actiu que lluita principalment contra forces malignes en la persecució del seu desig a través d'un temps continú.

Webquest sobre el món del còmic

Webquest sobre el món del còmic

Stan Lee: És un escriptor nord-americà de còmics, editor i editor, anteriorment vicepresident executiu i editor de Marvel Comics.

Lee va crear Spider-Man, Hulk, Doctor Strange, The Fantastic Four, Iron Man, Daredevil, Thor, X-Men i molts altres personatges de ficció, introduint un univers comú compartit en còmics de superherois. A més, va desafiar l'organització de la censura de la indústria dels còmics, l'Autoritat del Codi de Còmics, que va conduir indirectament a l'actualització de les seves polítiques. Lee posteriorment va liderar l'expansió de Marvel Comics a partir d'una petita divisió d'una editorial a una gran corporació multimèdia.

Ha tingut aparicions de cameo en molts projectes de cinema i televisió de Marvel. Algunes d'aquestes aparicions són conscients de si mateixes i de vegades es refereixen a la participació de Lee en la creació de certs personatges.

    

Frank Miller: Frank Miller és un dels autors més influents del còmic mundial dels anys 80, conegut sobretot per haver redefinit i insuflat nova vida durant els anys 80 a Daredevil i Batman, dos personatges "urbans" emblemàtics de Marvel i DC, en què ha treballat repetidament al llarg dels anys. Durant els 90 s'ha dedicat principalment a obres de creació pròpia entre les que destaquen la sèrie de gènere negre Sin City i el còmic èpic d'ambientació històrica 300.

Yellow kid: El Noi Groc o Yellow Kid era un personatge de tira amb aspecte de nen, amb les dents deixats i un somriure càndida, innocent i mitja ximple, usualment vestit amb una samarreta llarga de dormir de finals del segle XIX i compartia un callejo ple d'altres personatges igual de deixats i marginals que el, època de la immigració europea a la recerca del somni americà.

Persépolis: Persépolis és la història autobiogràfica de la iraniana Marjane Satrapi, la història de com va créixer en un règim fonamentalista islàmic que l'acabaria portant a abandonar el seu país. El còmic comença a partir de l'any 1979, quan Marjane té deu anys i des de la seva perspectiva infantil és testimoni d'un canvi social i polític que posa fi a més de cinquanta anys de regnat del sha de Pèrsia a Iran i dóna pas a una república islàmica .

Buck Rogers: Buck Rogers, està considerada la primera sèrie de ciència-ficció de la història del còmic. Nowlan utilitzat per al guió super novel·la Armaggedon 2.419 AD publicada un any abans de l'aparició del còmic. La sèrie SER publicada en forma de tira diària al diari Courrier Press dels Estats Units a partir de gener de l'any 1.929 i distribuïda Després por el National Newspaper Syndicate.

Osamu tezuka: A Osamu Tezuka se li coneix com el "déu del manga". El sobrenom li va ser atorgat per la seva prolífica carrera de més de 700 sèries de manga en què va plasmar l'originalitat, copiat i emulat per la resta dels dibuixants.

Era 1961 quan Tesuka es va titular com a metge sense intenció de dedicar-se als malalts. El noi va agafar un altre camí i va crear Mushi Production, on va animar els seus primers treballs.

A més d'introduir els story manga, a Tesuka es va conèixer per l'adaptació de molts dels seus mangues a la televisió. En establir Tesuka Productions, Osamu també es va fer un nom en la història de l'anime. El seu treball és reconegut a tot el món i aquests són algunes de les sèries televisives més famoses d'Osamu Tezuka.

Hayao Miyazaki: És un director de cinema d'animació, productor, presentador, il·lustrador, dibuixant de mànigues i productor d'anime japonès, de renom internacional i amb una carrera de cinc dècades. Juntament amb Isao Takahata, va fundar Studio Ghibli, un estudi de pel·lícules i animació. Ha estat comparat amb Walt Disney, Steven Spielberg o Orson Welles.1 Entre els seus films d'animació més populars es troben títols com El viatge de Chihiro (que va superar els ingressos en taquilles del Japó i va superar l'èxit obtingut per Titanic, també va obtenir el premi com pel·lícula de l'Any en els Premis de l'Acadèmia del Japó, i va ser la primera pel·lícula d'anime en guanyar un premi Óscar).

Will Eisner: Va ser un influent historietista nord-americà, creador del famós personatge The Spirit el 1941 i popularitzador del concepte de novel·la gràfica a partir de 1978. A més de la seva carrera com historietista, Eisner va ensenyar les tècniques del còmic a l'Escola d'Arts Visuals de Nova York, i va escriure dues obres fonamentals sobre la seva creació: el còmic i l'art seqüencial  i La narració gràfica.

L'obra d'Eisner va tenir una importància decisiva per treure al mitjà del seu confinament com a mitjà d'entreteniment per a nens i adolescents. En el seu honor es van crear en 1988 els Premis Will Eisner, lliurats anualment en la Convenció Internacional de Còmics de Sant Diego (Califòrnia).

Hergé: Hergé va ser el creador de Les aventures de Tintín el 1929, que a dia d'avui segueixen exercint una important influència en el món de la historieta, particularment a Europa. A més d'aquesta sèrie, Hergé va crear altres amb diferents personatges, entre les quals cal assenyalar Les aventures de Jo, Zette i Jocko i Quique i Flupi.

Marvel: És una editorial de còmics americana creada el 1939, inicialment amb el nom de Timely Comics. Entre els seus personatges emblemàtics del gènere superheroic es troben Spiderman, Capità Amèrica, Iron Man, Hulk, Thor, Deadpool, Wolverine, Daredevil, els X-Men, Luke Cage, Inhumanos, entre d'altres.

A partir dels anys 70, la companyia es va posicionar com una de les principals editorials de còmics del país. A l'agost de 2009, la multinacional Walt Disney va comprar Marvel Entertainment per quatre mil millons de dòlars

Bone: El dibuix de Jeff Smith s'inspira en dibuixos animats i tires còmiques i està notablement influenciat pel còmic Pogo de Walt Kelly. Encara que Bone essencialment no deixa de ser un conte de fantasia també té tocs d'humor, si bé a mesura que avança la trama de la sèrie el to es torna més fosc. En un article de la revista Time es va dir que la sèrie era «tan absorbent com el Senyor dels Anells però molt més divertida.

Dick Tracy: Una de les més longeves de la història dels còmics, que encara es publica en l'actualitat.

Gould va dibuixar la tira de forma ininterrompuda des de 1931 fins al seu retir el 1977. Max Allan Collins, va realitzar des de llavors els guions, amb dibuixos de Rick Fletcher i posteriorment amb Dick Locher.

Mike Mignola: És un artista nord-americà de còmics i escriptor, famós per crear la sèrie de còmics Hellboy per a Dark Horse Comics. També ha treballat per a projectes d'animació com Atlantis: l'imperi perdut i l'adaptació de la seva one-shot, The Amazing Screw-On Head.

Black Hole: És una sèrie limitada de còmics de dotze temes escrita i il·lustrada per Charles Burns i publicada primer per Kitchen Sink Press, després Fantagraphics. Va ser llançat en forma recollida el 2005 per Pantheon Books. La història tracta sobre les seqüeles d'una malaltia de transmissió sexual que causa mutacions grotesques en adolescents. Burns ha dit que les mutacions es poden llegir com una metàfora de l'adolescència, el despertar sexual i la transició cap a l'edat adulta.

DC: És una editorial de còmics nord-americà. Forma part de DC Entertainment, una de les empreses que conformen Warner Bros Entertainment, la qual al seu torn és propietat de Time Warner. Va ser fundada el 1934 sota el nom National Allied Publications, per després prendre el nom de DC Comics en 1937. Les inicials «DC» són una abreviatura de Detectiu Comics, un dels primers títols emblemàtics de la companyia.

Entre alguns dels seus personatges més emblemàtics es troben Superman, Batman, la Dona Meravella, Flash, Llanterna Verda, Aquaman, Fletxa Verda, Supergirl i grups d'herois com Lliga de la Justícia o Els Joves Titanes.

 

Alan Moore: És un escriptor i guionista d'historietes, tasca aquesta última en la qual ha destacat pels seus treballs reconeguts per la crítica i popularment aclamats com Watchmen, V de Vendetta, From Hell i The League of Extraordinary Gentlemen. Ha estat catalogat com el «Millor Escriptor de Historietes de la Història».

Uderzo i Goscinny: Van ser uns guionistes i editors d'historietes francès. Goscinny és un dels autors francesos de més èxit a tot el món, amb més de 500 milions de llibres venuts, traduïts a més de trenta idiomes.

Va ser cofundador i director de la revista setmanal Pilote i va guanyar fama com a guionista de diverses historietes, treballant amb destacats dibuixants de Bèlgica i França. La seva creació junt amb Uderzo de més èxit van ser les aventures d'Astèrix el Gal, al costat del dibuixant Albert Uderzo en Pilot (1959). Altres destacats treballs seus són les sèries Lucky Luke, El petit Nicolás i el Gran Visir Iznogud.

Blankets: És una gruixuda novel·la gràfica de gairebé 600 pàgines, realitzada per Craig Thompson i publicada originalment als EUA a l'estiu de 2003 per Top Shelf. Als EUA va tenir molt bones crítiques, fins i tot entre altres professionals.

Blankets va arrasar en els principals premis nord-americans amb dos Premis Eisner 2004 i tres Premis Harvey 2004. Va ser triat com a millor llibre de l'any 2003 per Library Journal, Yalsa (Associació Americana de Bibliotecaris) i Time Magazine, i com un dels 10 millors llibres de l'any per Booklist.

Neil Gaiman: És un autor inglès de historietes y escritor de fantasia. La seva creació més famosa és la sèrie de còmics The Sandman.










Katsuhiro Otomo: És un artista de manga japonès, guionista i director de cinema. És més conegut com el creador del manga Akira i la seva adaptació cinematogràfica d'animació. Va ser condecorat com Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres francès el 2005, [1] va ascendir a oficial de l'ordre el 2014, es va convertir en el quart artista manga que va ingressar en el Saló de la fama de l'American Eisner Award en 2012, i va ser guardonat amb la Medalla d'Honor Purple del govern japonès el 2013. Més tard, Otomo va rebre el Winsor McCay Award en els 41 Annie Awards de 2014 i el Gran Premi de la ville d'Angoulême de 2015, el primer artista manga que va rebre el guardó.















Flash Gordon: És una historieta de ciència ficció creada pel dibuixant Alex Raymond el 7 de gener de 1934 pel King Features Syndicate, com a pàgina dominical (sunday strip), i continuada després per diversos guionistes i dibuixants, entre els quals també destaca Dan Barry. Va sorgir per competir amb les aventures de Buck Rogers i ràpidament va desenvolupar un èxit molt superior i més perdurable en el temps. Va ser adaptat a la televisió i el cinema, i possiblement va constituir el "icona més conegut de la ciència ficció visual fins a l'aparició de Star Wars".

Scott Pilgrim: És una sèrie de novel·les gràfiques dibuixada per l'historietista canadenc Bryan Lee O'Malley, que abasta sis toms. El primer volum va sortir el 2004 i l'últim ho va fer en 2010, publicats per l'editorial independent dels Estats Units Oni Press.
En el còmic, es narra la història de Scott Pilgrim, un jove que intentarà conquistar a una noia anomenada Ramona Flowers. Encara que part com una comèdia romàntica, al llarg de tota l'obra es presenten múltiples referències a la cultura popular com videojocs, música o còmics entre d'altres aspectes.
La saga ha estat una de les més venudes en la dècada del 2000.

Joe Sacoo: És un autor alternatiu de còmics resident a Estats Units. Les seves obres més conegudes són les novel·les gràfiques Notes al peu de Gaza i Gorazde: Zona Protegida, mostren un estil característic a mig camí entre el còmic underground i la crònica periodística que l'han fet mereixedor d'importants guardons i reconeixements.










Warren Ellis: És guionista de còmics, però també ha escrit novel·les, ha col·laborat en videojocs i creat guions per a televisió. En general, la carrera d'Ellis s'ha mogut entre el corrent principal del còmic de superherois i la creació de petites sèries limitades d'històries independents, amb el primer (i el més nou) que se li passa pel cap, però sempre amb la crítica , la sàtira i la ciència ficció com a grans protagonistes. La seva especialitat és la barreja de crítica sociocultural, tecnologia i ciència ficció (al que també se li pot sumar la violència i el gust extrem per les paraules malsonants).














100 Bullets: És una historieta de l'editorial Vertigo Comics, la versió adulta de l'editorial DC Comics, escrita pel nord-americà Brian Azzarello i l'argentí Eduardo Risso. Va ser guanyadora dels premis Eisner i Harvey. Originalment compta amb 100 números.

Roberto Alcázar: És una sèrie espanyola d'historietes creada el 1940 pel guionista i editor Joan Baptista Port, propietari de l'Editorial Valenciana, i el dibuixant Eduardo Vañó Pastor. És la més longeva de la història del còmic espanyol, 1 amb un total de 1.219 quaderns al llarg de 35 anys, fins a 19762 i, juntament amb El Guerrero del Antifaz, la més popular i influent dels anys 40, entre les de grafisme realista. L'èxit del que va gaudir des dels seus inicis, impulsaria al seu editor a seguir produint altres obres, fins a constituir l'editorial més important del sector a la postguerra espanyola, al costat de l'Editorial Bruguera.

Moebius: Va ser un historietista i il·lustrador francès, que es va donar a conèixer amb el pseudònim Gir i el western El Tinent Blueberry el 1964, per després revolucionar la historieta de ciència ficció dels anys 70 i principis dels 80 amb el pseudònim de Moebius i obres com el garatge hermètic (1976-1979) o el Incal (1980). Tal va ser la seva fama, que els mitjans de comunicació del seu país van arribar a classificar-lo com company dels anomenats nous filòsofs francesos (nouveaux philosophes) .

Joe Shuster: Va ser un dibuixant de còmics nord-americà nascut a Canadà, creador, juntament amb Jerry Siegel, del cèlebre personatge de l'editorial DC Comics Superman, aparegut en el primer número de la revista Action Comics al març de 1938.

Vertigo: És un segell de l'editorial de còmics nord-americà DC, creat el 1993 per diferenciar els còmics englobats en ell dels de la resta de l'editorial de temàtica més enfocada a un públic de totes les edats. En canvi, els còmics englobats en Vertigo estan dirigits a un públic més adult, tant en els seus gèneres, entre els quals s'inclou crim, terror, suspens, western, i ciència ficció, com en la manera de dir les històries, que sovint inclouen sexe i violència explícita, a més d'altres aspectes controvertits.

Francisco Ibáñez: És un historietista espanyol, pertanyent a la segona generació o generació del 57 de l'Escola Bruguera, al costat d'autors com Figueres, Gin, Nadal, Raf, Segura o Martz Schmidt.1 2 Creador de multitud de sèries humorístiques, entre les quals destaca Mortadelo i Filemó, moltes d'elles es perceben a Espanya com una icona essencial de diverses generacions i molts altres dibuixants de còmic posteriors reconeixen la seva gran influencia.

Alex Ross: És un il·lustrador i dibuixant d'historietes nord-americà aclamat per l'hiperrealisme del seu treball. Des dels anys noranta va col·laborar per a la indústria del còmic en dues de les més importants cases editorials, Marvel Comics i DC Comics.

Maus: És una novel·la gràfica completada en 1991 per l'historietista nord-americà Art Spiegelman. Es tracta d'un còmic alternatiu serialitzat des de 1980 fins 1991 en la revista Raw, una publicació avantguardista sobre còmics publicada per Spiegelman i la seva dona, Françoise Mouly. L'obra, de gairebé 300 pàgines, es va publicar inicialment en dues parts: El meu pare sagna història (My Father Bleeds History, 1986) i I allà van començar els meus problemes (And Here My Troubles Began, 1991), integrant finalment en un únic volum.