Acció:
Inclou altes dosis d'adrenalina i energia, amb moltes acrobàcies físiques i persecucions, possiblement amb rescats, batalles, baralles, fuites, crisi destructives (inundacions, explosions, catàstrofes naturals, incendis, etc.), moviment sense parar, ritme espectacular , aventurer, sovint amb un personatge bo que és l'heroi o heroïna de la pel·lícula lluitant contra els "nois dolents", sempre soluciona ell el proble.a utilitzant la violència com a recurs sovintment.
Aventura:
Solen ser històries interessants, amb noves experiències o llocs exòtics, sovint molt similars a les pel·lícules d'acció. Poden incloure espadatxins tradicionals, espectacles històrics , recerques o expedicions de continents perduts, acció a la selva o el desert, epopeies, caceres del tresor. Acostumen a ser grabades a localitzacions exòtiques originals, i si no hi ha pressupost s'utiltza un croma.
Ciència Ficció:
Utilitza representacions especulars basades en la ciència de fenòmens imaginaris com a extraterrestres, planetes alienígenes i viatges en el temps, sovint juntament amb elements tecnològics com naus espacials futuristes, robots i altres tecnologies.En aquest gènere sempre hi és present un protagonista que ha estat elegit i ho soluciona tot ell amb escenes normalment d'acció acabant amb el mal.
Comèdia:
Són alegres dissenyades per divertir i provocar el riure amb les seves línies de diàleg i bromes, exagerant la situació, el llenguatge, l'acció, les relacions i els personatges. La seva finalitat bàsica és entretenir i causar riure entre els espectadors.
Documentals:
Indaga la realitat, representa històries particulars i col·lectives, es constitueix en arxiu i memòria de les cultures però té infinites formes de fer-ho. És l'expressió d'un aspecte de la realitat, mostrada en forma audiovisual. L'organització i estructura d'imatges i sons, segons el punt de vista de l'autor, determina el tipus de documental.
Drama:
Se centren principalment en el desenvolupament d'un conflicte entre els protagonistes, o del protagonista amb el seu entorn o amb si mateix. Són seriosos, basen la trama en personatges realistes, escenaris, situacions de la vida, i les històries que involucren el desenvolupament del caràcter i la interacció humana. L'argument típic d'aquest gènere és l'amor impossible però a la vegada perfecte que tothom desitja. Les pel·lícules dramàtiques són, probablement, el gènere cinematogràfic més gran, amb molts subconjunts.
Fantasia:
Solen incloure màgia, mons de fantasia exòtica, o fets, personatges o criatures absolutament irreals que de cap manera pertanyen a la realitat coneguda del nostre món, en contrast amb el cinema de ciència ficció o el cinema de terror, que tenen o poden tenir una base realista o científica. Encara que en ocasions també s'utilitza el terme "fantàstic" en el seu sentit més ampli per referir-se a tota aquesta classe de cinema en general. S'utilitzen molts efectes especials i objectes icònics com per exemple un anell amb superpoders que tothom desitja.
Musicals:
Es caracteritza per pel·lícules que contenen interrupcions en el seu desenvolupament, per donar un breu recés per mitjà d'un fragment musical cantat o acompanyats d'una coreografia. El desenvolupament de la història és degut a totes les escenes de música esdevenides. El recurs més evident utilitzat és la música, solen ser còmiques a la vegada perquè és més fàcil d'adaptar-se amb cançons i també hi ha moltes escenes de coreogràfies i balls.
Thriller:
És una història d'intriga que es caracteritza per tenir ritme ràpid, acció, herois enginyosos i dolents poderosos i influents. Posseeix un relat que té major consistència i argumentació que altres gèneres cinematogràfics i la seva característica és que tots els elements propis d'un guió (personatge, antagonista, meta, conflicte, ritme, etc.) estan al servei d'una intriga, és a dir al servei d'una acció que s'executa amb astúcia i ocultament. També se les coneix com de "Terror Intel·ligent". Els recursos més utilitzant són armes clàssiques, res de helicòpters, tancs... I escenes de suspens, que poden tenir tensió.
Terror:
Es caracteritza per la seva voluntat de provocar en l'espectador sensacions de tensió, por, disgust, repugnància, horror, incomoditat o preocupació. Els seus arguments freqüentment desenvolupen la sobtada intrusió en un àmbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa maligna, sovint d'origen criminal o sobrenatural. Presa elements de fonts de la literatura, supersticions i llegendes tradicionals, així com de temors i malsons nascuts de contextos socioculturals molt més actuals i precisos.S'utilitzen molt els primers plans per donar més impressió, no saps el que hi ha pel voltant, les bandes sonores acostumen a ser molt importants per donar un ambient d'incomoditat i hi ha diversos subgèneres: Slasher, gore, de posesions i survival.
Animació:
Pel·lícules compostes de fotogrames dibuixats a mà o fetes digitalment que, passades ràpidament, produeixen il·lusió de moviment. També s'inclouen aquí les pel·lícules generades íntegrament mitjançant la informàtica. Acostumen a tenir un públic per a infants i pre-adolescents, tot-hi que també hi ha certes pel.lícules animades per a públic de més edat.
Bèl.lic:
Són pel·lícules que centren la seva història en guerres. Ja en els 90 sorgeix un nou corrent, que deixa una mica de banda el conflicte, que es converteix en l'escenari i se centra en el soldat com a persona, el qual té sentiments i temors, a més de nombrosos dubtes morals sobre la correcció de les accions que es veu obligat a realitzar. En aquest nou tipus de pel·lícules s'observa la guerra i les seves conseqüències amb molta més crueltat que en les seves predecessores, qui sap si amb la intenció d'alliçonar l'espectador sobre la necessitat que els conflictes armats quedin únicament en el cinema i els llibres d'història.
Històric:
Caracteritzat per l'ambientació en una època històrica determinada, tant si els fets i personatges representats són reals com si són imaginaris, però versemblants. Les pel·lícules històriques en algunes ocasions són recreacions cinematogràfiques de la biografia d'algun personatge històric rellevant o adaptacions d'obres literàries. Una pel·lícula d'època pot utilitzar la història únicament com un marc d'ambientació per al desenvolupament de qualsevol argument, per anecdòtic o intranscendent que sigui, o bé centrar-se en la narració d'un esdeveniment de gran importància històrica.
Western:
En principi una pel·lícula s'inclouria en aquest gènere simplement per estar situada la seva acció en un context determinat: l'exploració i el desenvolupament del territori occidental dels Estats Units durant el segle XIX. En estar les pel·lícules moltes vegades ambientades en territoris inexplorats o indòmits sota l'amenaça latent de l'atac dels indis, o en ciutats sense llei en què els bandits campaven al seu aire. El més habitual és també que alguns d'aquests personatges representessin el bé sense embuts, aquella gent que viatjava esperançada a aquestes terres amb la utopia de forjar una llar i viure en pau, i altres representessin per contra el costat malvat, aquells que s'aprofitaven dels indefensos per fer la seva pròpia vida més fàcil. És per tot aquest seguit de temes fonamentals i trets comuns que no es considera necessari que una pel·lícula estigui ambientada a l'oest americà per poder qualificar-la de western, encara que això pugui ser sempre una apreciació alguna cosa sui generis.
El vestuari en aquest gènere són molt importants, i pel que fa a les loacalitzacions també, sempre acostumen a ser deserts amb poques cases amb presència d'uns bandolers.
Bèl.lic:
Són pel·lícules que centren la seva història en guerres. Ja en els 90 sorgeix un nou corrent, que deixa una mica de banda el conflicte, que es converteix en l'escenari i se centra en el soldat com a persona, el qual té sentiments i temors, a més de nombrosos dubtes morals sobre la correcció de les accions que es veu obligat a realitzar. En aquest nou tipus de pel·lícules s'observa la guerra i les seves conseqüències amb molta més crueltat que en les seves predecessores, qui sap si amb la intenció d'alliçonar l'espectador sobre la necessitat que els conflictes armats quedin únicament en el cinema i els llibres d'història.
Històric:
Caracteritzat per l'ambientació en una època històrica determinada, tant si els fets i personatges representats són reals com si són imaginaris, però versemblants. Les pel·lícules històriques en algunes ocasions són recreacions cinematogràfiques de la biografia d'algun personatge històric rellevant o adaptacions d'obres literàries. Una pel·lícula d'època pot utilitzar la història únicament com un marc d'ambientació per al desenvolupament de qualsevol argument, per anecdòtic o intranscendent que sigui, o bé centrar-se en la narració d'un esdeveniment de gran importància històrica.
Western:
En principi una pel·lícula s'inclouria en aquest gènere simplement per estar situada la seva acció en un context determinat: l'exploració i el desenvolupament del territori occidental dels Estats Units durant el segle XIX. En estar les pel·lícules moltes vegades ambientades en territoris inexplorats o indòmits sota l'amenaça latent de l'atac dels indis, o en ciutats sense llei en què els bandits campaven al seu aire. El més habitual és també que alguns d'aquests personatges representessin el bé sense embuts, aquella gent que viatjava esperançada a aquestes terres amb la utopia de forjar una llar i viure en pau, i altres representessin per contra el costat malvat, aquells que s'aprofitaven dels indefensos per fer la seva pròpia vida més fàcil. És per tot aquest seguit de temes fonamentals i trets comuns que no es considera necessari que una pel·lícula estigui ambientada a l'oest americà per poder qualificar-la de western, encara que això pugui ser sempre una apreciació alguna cosa sui generis.
El vestuari en aquest gènere són molt importants, i pel que fa a les loacalitzacions també, sempre acostumen a ser deserts amb poques cases amb presència d'uns bandolers.
http://labutacadecine.blogspot.com.es/2012/04/los-generos-cinematograficos_07.html
