lunes, 21 de mayo de 2018

Imatge en moviment

Imatge en Moviment


L'Estroboscòpia

És un invent que es basa amb el fenòmen de la persitència de la retina que aconsegueix transportar la il·lusió de les imatges en moviment al públic. La persistència visual o retiniana  explica que les imatges que visualitza l’ull, es mantenen unes fraccions de segon després de que hagi desaparegut l'estímul, d’aquesta manera, la visió d’una succeció d’imatges en un periòde de temps determinat, és assimilada amb continuïtat i això és el que finalment genera la sensació de moviment.

 

Praxinoscopi

Un objecte que és constituït per un tambor giratori, un cilindre central immòbil envoltat de miralls acoblats i una tira de dibuixos fixada al la part interior del tambor que composen un moviment cíclic; de manera que quan gira el tambor, si es mira un dels miralls de l'interior, la successió d'imatges crea moviment.















El Fenaquistoscopi

El fenaquistoscopi es basa en diversos dibuixos d’un mateix objecte en posicions lleugerament distintes, distribuides per una placa circular llisa. Quan la placa es fa girar davant d’un mirall es crea la il·lusió de moviment.















El Zootrop

Es basa en l'addició d'un tambó circular amb unes petites ranures  distribuïdes a la seva part superior i una tira d'imatges que descomposen un moviment cíclic enganxat a la part interior del tambor, just per sota de les ranures. En girar el tambor si es mira a través d'una de les ranures s'obté la il·lusió del moviment.















Història del cinema

Dos germans francesos, Auguste i Louis Lumiere, en companyia del seu pare, estaven donant els últims tocs a un aparell capaç de gravar i reproduir en pantalla imatges en moviment. El seu invent, anomenat cinematògraf, va ser patentat el 13 de febrer de 1895 i estaria llest per a ser avalat en públic el 28 de desembre del mateix any.
El succés va tenir lloc a la sala Indien, del Gran Cafè, al Boulevard dels Caputxins, a París, on els germans Lumière van projectar 10 pel·lícules d'escenes de la vida quotidiana parisenca. La gran majoria eren documentals breus, com l'Arribada del tren a l'estació, El menjar del nadó i la Sortida de la fàbrica Lumière. Però entre elles es trobava també la que va ser considerada no només la primera comèdia de la història del cinema, sinó potser la primera pel·lícula argumental: El regador regat, un curtíssim film que narra l'antiga broma de trepitjar una mànega per després deixar-la anar i fer mullar al seu operari.
La notícia li va donar la volta al món en curt temps i per als historiadors va quedar clar que el setè art havia nascut amb els germans Lumière i la seva cinematògraf.

Primeres pel.lícules

El cavall en moviment

En 1872, una polèmica enfrontava als afeccionats als cavalls de Califòrnia. Leland Stanford, ex governador de l'Estat i poderós president de la Central Pacific Railway, i un grup d'amics seus sostenien que hi havia un instant, durant el trot llarg o el galop, en què el cavall no recolzava cap casc a terra. Un altre grup, del qual formava part James Keene, president de la Borsa de Valors de Sant Francesc, afirmava el contrari.


Eadweard Muybridge va donar per acabada aquesta polèmica amb aquesta seqüència d'imatges que Mostraven a «El cavall en moviment» un dels predecessors de la captura de moviment.














Viatge a la lluna

Le Voyage dans la Lune és una pel·lícula molt popular actualment i la crítica de cinema la reconeix com la més important de les creacions cinematogràfiques de Georges Méliès. A més és, en certa manera, el primer film de ciència ficció de la història del cinema. La imatge de la cara de la lluna rebent l'impacte d'un coet espacial disparat per una bala de canó, és un dels plans més coneguts de la història del cinema.

Méliès va intentar distribuir comercialment el film als Estats Units, però tècnics que treballaven per a Thomas Edison van aconseguir fer còpies del film i les van distribuir per tot el país.













La Sortie des usines Lumière à Lyon

La Sortie des usines Lumière à Lyon (com títol original) va ser el primer documental, a manera de pel·lícula muda dirigida i produïda per Louis Lumière. És la primera producció en la història del cine publicada el 1895 a França.

L'argument gira sobre la sortida dels obrers en una fàbrica dels germans Lumière (a Lió, França), durant 46 segons.






No hay comentarios:

Publicar un comentario